Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 16 de febrer de 2013

Les beceroles del telèfon a Terrassa


Durant molts anys es va atribuir la invenció del telèfon a Alexandre Grahan Bell, però, l’any 2002, el Congrés dels Estats Units va reconèixer la paternitat del sistema de telefonia a Antoni Meucci.

La primera notícia que tenim a Terrassa de la intenció d’instal·lar un telèfon es de l’any 1883 quan Josep Vallhonrat demanava a l’Ajuntament un permís per fer una rasa de 5 metres, per passar un tub per la conducció per cable d’un telèfon o tornaveu des del seu comerç fins al seu domicili. Aquell mateix any Francesc Giralt i Serrà, home de grans iniciatives, instal·lava a casa seva un micròfon amb el que es podia comunicar d’una habitació a l’altra.
Totes aquestes iniciatives propiciaren que alguns industrials terrassencs sol·licitaren al Director General de Telèfons, l’autorització per instal·lar una xarxa telefònica a la ciutat. També ho demanà l’Ajuntament a la Direcció General de Comunicacions. En els dos casos fou desestimada la demanda.
Passaren alguns anys i l’únic que insistia en fer arribar el telèfon era Francesc Giralt. Alguns industrials menyspreaven la proposta del científic com un estri inútil, fins el punt que quan els terrassencs es decidiren finalment a sol·licitar el telèfon, la Direcció General havia concedit la Central a Sabadell i en conseqüència només es podria disposar a Terrassa, d’una sucursal de la ciutat veïna.
L’any 1891 es volia instal·lar aquesta sub-central a la caserna de la Guàrdia Civil. Finalment es va emplaçar al carrer de la Font Vella núm. 65, en el lloc que fins fa poc hi havia el comerç de la Cuina Moderna.
El primer abonat va ser, naturalment, Francesc Giralt i, la seva fàbrica fiançada a la casa Freixa ubicada al Vapor Busquets.
Durant alguns anys no era possible comunicar de manera directa des de Terrassa a Barcelona. Per fer-ho havia de passar, primer, per la centraleta de Sabadell i, després per la de Montcada.
L’any 1898, la Cambra de Comerç sol·licitava que el seu aparell pogués comunicar a qualsevol lloc de fora la població.
Carrer Sant Pere 1925. a l'esquerra la telefònica / Fons Baltasar Ragon
L’any 1909 l’estació sub-central del carrer de la Font Vella es traslladà al carrer de Sant Pere núm. 43. En aquella època Terrassa comptava amb 280 abonats, que pagaven, d’abonament trimestral, 22 pessetes els particulars i 25 els industrials.

L’evolució del telèfon seguiria les pautes del progrés, introduint millores successives:  ja en 1892 s’havia instal·lat un dispositiu de marcació amb disc de marcar; el 1920 s’introduïa un dispositiu per evitar la pertorbació dels sorolls del local; fins a arribar a l’any 1960 que es desenvolupa la telefonia mòbil o cel·lular, que possibilita la transmissió sense fils de veu i dades, podent ser aquests a alta velocitat en els nous equips de tercera generació.



Fonts consultades:
Ajuntament de Terrassa. Actes del Ple del 23 d’agost 1883
RAGON, Baltasar. Terrassa historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada