Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 25 de febrer de 2017

El barri de Sant Llorenç del Munt

El segon allau immigratori que rebé Terrassa durant els anys del desenvolupament industrial posterior a la Guerra Civil, pel nombre d’emigrats que arribaren, va ser el més gran de tota la història de la ciutat. L’any 1950, la ciutat tenia 58.880 habitants i el 1975, 161.679. El problema de la vivenda esdevingué, en molt poc temps, la precaució més urgent dels consistoris de l’època. El barraquisme proliferava com a resultat del dèficit d’habitatges, i els serveis no assolien, ni de bon tros, els mínims. La planificació urbanística es feu totalment impossible.
La reacció administrativa va ser lenta. El 1952 començà a edificar-se  els Grup Egara i, el 1955 neixen a l’hora , els grups de Montserrat i de Sant Llorenç. La iniciativa sorgí de l”Obra Sindical del Hogar”, organisme estatal creat a l’efecte.
Els primers pisos de Sant Llorenç / AMAT
L’any 1948, l’Ajuntament havia adquirit les terres de Can Montllor, que hi havia entre la riera de les Arenes i la carretera de Castellar, a fi i efecte d’ubicar-hi unes casernes militars. L’idea no va prosperar del tot. Si més no, durant dues dècades només s’hi ubicà, a la zona on ara hi ha el gratacels, un campament militar de cavalleria. A la resta,  l’Obra Sindical del Hogar, va construir el grup de habitatges que van rebre, en un primer moment, el nom oficial de Grupo Tarrasa 2. El consistori va aprovar en sessió ordinària del 10 de juliol de 1957 canviar el nom del barri per Grup Sant Llorenç del Munt, tal com els denominaven els veïns del barri, al estar encarats de cara a la muntanya homònima i, per diferenciar-los dels del Grup Montserrat.
Detall dels primers pisos de Sant Llorenç/ AMAT
La seva edificació fou encarregada a l’arquitecte Julio Chinchilla, i les obres a I.C Sala Amat SA, ICOSA, Huarte y Cia, BECOSA, i Construcciones Asturianas. Aquest habitatges tenien unes dimensions molt reduïdes: entre els 40 m² de mínima i els 52 m² com a màxim. Les condicions precàries d’aquests habitatges van fer que aquest tipus de construcció es conegués arreu de Catalunya com a barraquisme vertical.
Les vivendes foren inaugurades el 12 de juliol de 1957 amb la presència del governador civil de Barcelona, Felipe Acedo, i de l’alcalde, Josep Clapés. Després de la benedicció dels grups a càrrec mossèn Josep Pons Pinyol, regent de la parròquia del Sant Esperit i dels parlaments, es procedí a l’entrega dels títols dels beneficiats per sorteig.
En el moment de la inauguració, unes 11.000 persones ja havien rebut el dret d’habitatge, i encara restaven pisos per adjudicar. Els lloguers oscil·laven, en funció de les característiques del pis entre 250 i 850 ptes.
entrega de claus dels pisos / Fotos Francino-AMAT
Poc temps després d’habitats els Grups, el veïns ja s’havien agrupat en junta per tal de resoldre les qüestions internes. D’aleshores ençà, l’Associació de Veïns de Sant Llorenç ha estat una de les més actives de Terrassa, i ha hagut d’afrontar problemes molt seriosos derivats sobretot, de la manca d’equipaments adequats i de la degradació dels seus habitatges deguda a defectes de construcció.

L’any 1961, s’enllestia la segona fase constructiva del grup que incloïa els gratacels. Es va edificar arran de la riera de les Arenes, al lloc que hi havia ubicat anteriorment el campament militar.

Un dels esdeveniments que més va marcar els habitants del barri, va ser la riuada del 1962 tot i que la part més afectada va ser la del barri d’Ègara. Malgrat que no hi hagué cap víctima el grup d’habitatges de  la zona va quedar envaïda de fang, arbres i brossa. Si més no, la riuada següent, la del 3 de novembre del mateix any, sí que va provocar estralls, al endur-se part de la planta baixa del bloc 74 situat arran de la riera.
Vista del barri abans de la construció de la tercera fase/AMAT
Després de les riuades de 1962, el Ministeri de la Guerra va transferir a l’Ajuntament de Terrassa el terrenys entre la riera de les Arenes i la carretera de Castellar. L’any 1964 es va portar a terme la tercera fase d’aquesta zona.
Finalment l’Ajuntament va cedir també, aquest sòl al Instituto Nacional de la Vivenda. Amb el temps la propietat d’aquests béns immobles van passar a l’Intituto para la Promoción Pública de la Vivenda, que l’any 1985 va cedir tot el barri  a la Generalitat de Catalunya, el qual el va transferir a l’Institut Català del Sòl, encarregant-se del seu manteniment i rehabilitació.
Plaça de la Font de la Pola 1971 / Fotos Francino-AMAT
Plaça de la Font de la Pola 2009 / Joaquim Verdaguer
En un principi era un barri sense comerç. Els únic serveis eren una escola i una font pública. Alguns veïns encara recorden la font que estava ubicada a l’actual plaça de la Font de la Tartana. El conjunt de la font el formaven un petit banc i unes jardineres amb un repeu al mig on hi havia el broll i rematat el seu damunt amb una petita estàtua d’un nen. Degut al seu deteriorament, la font va ser desmuntada durant la dècada dels any seixanta i al seu lloc s’instal·là la clàssica font de ferro.
Durant molts anys va esdevenir un barri “dormitori” tenint com a única connexió amb el centre, l’anomenat autobús “transversal”, que inicialment anava només a l’Escola Industrial i que va perllongar la seva ruta fins als grups de Sant Llorenç.
La primera font pública del barri/ Julio Gaitán-Amat
Al llarg de la història, els veïns del pisos de Sant Llorenç s’han mobilitzat en diverses ocasions a causa de la lamentable situació en què estaven els habitatges. Davant aquesta situació, el veïnat el va condicionar a ser un barri potent i de lluita. Al fer-se càrrec del seu manteniment ADIGSA les millores es feren visibles tot i la constants obres de rehabilitació al llarg del temps, que ha fet que l’únic futur que demanen els veïns és acabar les obres de reforma.
Una de les places del barri / Joaquim Verdaguer

L’associacionisme ha dignificat i és el motor del barri: Casal Cívic, Casal de la Gent Gran, Biblioteca, entitats cultural i esportives i comerç molt comerç.

Fonts consultades:
FIGUERAS, Pere; VERDAGUER, Joaquim. El barri de Sant Llorenç. Claxon. 29 juliol 1985.
BATALLA, Vicenç. Montserrat i Sant Llorenç, els primers pisos per a Immigrants. Al Vent núm. 73. setembre 1984. p. 23-28
CARDELLACH, Teresa; SOLER, Joan; VERDAGUER, Joaquim. Els noms de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 2007
FELIP, Blai. Sant Llorenç – Terrassa. Benestar Social Generalitat de Catalunya. Barcelona 1995.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada