Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 2 de juliol de 2016

Rotulació viària de Terrassa

Una placa d’un vial és una inscripció breu que, impresa o pintada sobre un suport, es posa en lloc visible per informar el públic del nom del carrer o de la plaça


A l’època medieval quan es va formar la vila de Terrassa, els carrers es coneixien per les seves dimensions o situació: carrer de Dalt, de Baix, Major, etc. Al segle XIV ja en  trobem que fan referència a prohoms que vivien  en aquells carrers: Canterer, Bastard, Mosterol. L'enderroc de les muralles i el progressiu augment dels vials urbans va fer necessari retolar els carrers.  Amb el temps es començarà a col·locar plaques que faran més fàcil trobar adreces. Al Museu de Terrassa es conserven algunes plaques antigues que donen testimoni de l’evolució dels rètols. En principi, eren de pedra o de ferro colat de color blau.

La política ha influït molt la nomenclatura dels carrers. Al segle XIX, a l'època monàrquica van aparèixer noms com Princesa, Ferran, que van retirats per donar pas als de l’època revolucionària: Topete, Serrano, Salmerón.
També quant el poble de Sant Pere va ser agregat a Terrassa, davant la duplicitat de noms dels carrers de la ciutat de Terrassa i de la barriada de Sant Pere, es procedí al canvi de la nominació de diferents vials. A Terrassa només el carrer d'Égara es va veure afectat, al qual se li va imposar el nom de Roger de Llúria. A Sant Pere, el carrer Major se li afegir «de Sant Pere» per diferenciar-lo del Major de Terrassa; i també degut a la duplicitat, al carrer Sant Marià se li va posar el nom de Parellada; el del Nord es canvià per carretera de Matadepera; el de Sant Llorenç per carrer de la Llibertat; i el de  Montserrat pel de Bonaventura Castellet.

Al segle XX amb la dictadura del general Primo de Ribera, la nomenclatura obligatòriament era en castellà, i, principalment, amb la de Franco la retolació va ser manifesta del Règim: Caudillo, José Antonio, General Mola, Calvo Sotelo, etc.
Amb l'arribada de la immigració d’arreu de la península dels anys cinquanta i sexanta es formaren barris perifèrics amb els seus carrers que el veïns rotularen amb pintura davant la passivitat de l’Ajuntament.

Als anys seixanta es procedí a canviar les plaques metàl·liques per unes fetes de pedra en les quals hi havia gravat el nom del vial.



La Comissió del nomeclator municipal des de a principis del segle XX va tenir cura de concentrar els noms dels carrers segon una temàtica comcreta: al barri de Ca n’Aurell, els seus carrers són designats amb noms d’inventors; a mitjans del segle al nou barri de Ca n’Anglada se li imposen noms de verges i sants; a finals de segle al barri de Can Palet de Vista Alegre es van concentrar els nom de ocells i axi en la majoria de nous barris. Això ajudava a cercar un carrer més ràpidament.

Prop l’acabament del règim franquista i durant la transició es va endegar una campanya per normalitzar els noms del carrers en llengua catalana. Un dels actes portats a terme per aquesta reindivicació, va ser la d'enganxar un paper sobre la placa del carrer amb la retolació catalana. 

Amb l’esdeveniment de l’ajuntament democràtic, l’any 1979, el Ple del Consistori aprovà el canvi  dels noms dels carrers procedint a la seva normalització lingüística en català i la restitució dels noms tradicionals als vials amb retolació franquista. Els primers rètols canviats va ser els de «Arrabal de José Antonio» que retornà a Raval de Montserrat i la «Avenida del Caudillo» a la Rambla d’Ègara.
L’ultim carrer que restà de l’època franquista fins ben entrat el segle XXI, va ser el Salvador Gros, que passà a dir-se carrer de la Font de la Noguera.
Canvi de denominació a la Rambla / Manuel Tobella-Arxiu Tobella
A l’abril del 1980 s’instal·len 486 plaques, les quals estaven fetes amb un aliatge d’alumini, pintades de color blau fosc i amb lletres dels noms dels carrers i l’escut de la ciutat de color blanc. En general, cada rètol medeix 65 x 30 cm i el seu cost era d’unes mil pessetes.


A principi dels anys noranta a les entrades i sortides del carrers es col·locaren plaques amb el nom del carrer amb una petita referència  amb dades rellevants de cadascun d’ells o una breu notícia històrica


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada