Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 26 de març del 2016

Masia de Can Poal de la Costa

Mas situat dalt de Vista Alegre o de la Costa, prop del camí vell de Terrassa a Ullastrell.
El trobem documentat en el fogatge de 1455 com a Mas Poal i en el del 1558 el seu propietari era Miquel Poal. Ja des del segle XVII seria conegut com Can Poal de la Costa.
Can Poal de la Costa / Joaquim Verdaguer
Masia inventariada en el catàleg d’edificis historicoartístics, en el qual està descrita com a:
“masia vallesana dels turons de la costa. Consta de diversos cossos que s’han anat afegit al llarg del temps. El cos principal presenta una façana plana, de dues plantes, paral·lel al carener, amb ràfec decorat amb imbricacions de teula àrab. Al primer pis s’obren grans obertures verticals que donen a una gran balconada de ferro.
A la banda nord i llevant hi ha unes galeries d’arc de mig punt, obertes a nivell de les dues plantes.
El portal de Can Poal / Jaume Valls Vila
Al seu voltant es desenvolupen les dependències adjacents: masoveria, graners, magatzems, amb un clos d’entrada al davant de la porta principal.”
El rellotge de Sol de Can Poal / Joaquim Verdaguer

A la façana principal hi ha un rellotge de sol esgrafiat ben conservat. És dels pocs rellotges que té l’agulla en horitzontal.
Actualment s’utilitza com a habitatge i masoveria.
El barri / Joaquim Verdaguer

La masia té una capella adossada sota l’advocació de la Mare de Déu del Carme. Miquel Ballbè ens diu sobre aquesta ermita: “Ben poca cosa sabem d’aquesta capella. Per les notes inèdites de Mn. Josep Mas som coneixedors que el dia 28 de juliol de l’any 1800 fou sol·licitada, bisbe de Barcelona, la llicència per a la seva benedicció, i que el 31 de març de l’any 1801 l’autorització va ésser concedida. Per aquesta circumstància, no ens queda gens clara la nota publicada per en Baltasar Ragon, en el seu llibre «Sucedió en Terrassa, en la qual ens diu que el 25 d’abril de l’any 1801 “es solicitat un permis para construir una capella en la Masia de Can Poal».
Capella de la Mare de Deu del Carme

Si les notes inèdites ens facilitessin només una sola data, podríem creure que l’equivocació de l’any la podíem haver sofert qualsevol dels historiadors, però com que Mn. Josep Mas també ens dóna a conèixer la data de la concessió de la llicència, hem de creure que l’errada és del Sr. Ragon i que, per tant, les dates anotades en notes inèdites són les correctes.

Interiorment, la capella es troba molt ben conservada, però totalment despullada de decoració religiosa, ja que a part d’un armari encastat a  la paret de la dreta i de dos bancs, també encastats, en ambdues parets no hi ha res que es pugui esmenar.

Segons ens ha explicat el masover que té cura de la casa, la imatge de la Verge fou salvada de la destrossa religiosa de l’any 1936 i es guarda a la casa particular dels propietaris.
Sembla ésser que l’última restauració de la capella fou feta ara fa uns 15 anys. [1973], amb motiu de la celebració d’una primera comunió, i que des d’aquella data no s’ha celebrat cap mena de festa ni acte religiós.
Fonts consultades:
FERRAN, Domènec. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa, 1997.
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic. Gerència d’Urbanisme: Terrassa, 1981.
121 - CARDÚS, Salvador, Terrassa Medieval, Xarxa de Biblioteques Soler i Palet: Terrassa, 1984.

BALLBÈ. Miquel. Ermites i capelles de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls. Ajuntament de Terrassa, 1988.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada