Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 20 de març de 2013

L'escorxador de Terrassa


A mitjans del segle XIX la matança del porc es feia al carrer, al davant de la casa del propietari del marrà.

La majoria de les cases tenien un lloc en el pati destinat a cort, on criaven el porc per al seu consum. L’alimentació del mateix consistia en un calderada composta de bledes, calcides i farines de moresc que, en part, collien de l’hort que tenien arrendat. El dia de la matança era, per tota la família, dia de gran festa, de la que participava àdhuc el veïnat. L’’acte del degollament es feia al carrer damunt d’unes fustes. A pocs pams d’aquestes hi havia el foc, voltat de grosses pedres que sostenien un ferro travesser, damunt del qual, després d’escolada la víctima, era posada a socarrimar. Un fum de mala olor s’estenia per tot el barri. Ja net i pelat, el porc era obert i revisat pel veterinari, qui amb una romana que portava ell mateix, pesava el porc i donava el permís per a seguir amb les taques de classificar la carn i fer botifarres, a l’interior de la casa. A manca de maquinària, es feien les operacions a mà i duraven tot el dia.


A la vila hi havia un escorxador, situat on ara hi ha el Gran Casino, però només servia per a sacrificar-hi bens i cabrits per a vendre’l després a les carnisseries de la plaça Vella.

L’any 1853 l’Ajuntament rebia un ofici del governador civil en que obligava a la Corporació la construcció immediata d’un edifici adequat per a la matança de bens i porcs i imposava una penyora de 2 rals a l’alcalde i 20 al secretari per cada dia que passés sense la construcció. L’escorxador es va inaugurar prop del camí de Montserrat, en l’actual carrer del Pare Llaurador cantonada amb el carrer de Galileu.

El dia 1 de desembre 1873 l’Ajuntament va fer un pregó prohibint la matança al carrer, imposant una multa de 15 pessetes a qui contravingués la prohibició.
Vista de Terrassa 1885. A la dreta i en primer pla l'escorxador / fons Ragon-AMAT
Davant la insuficiència de l’escorxador es va improvisar un segon escorxador en una quadra del carrer de Vinyals. 

L'escorxador 1925 / AMAT
En el Ple de l’Ajuntament del 16 novembre de 1874 s’acordà la construcció d’un nou edifici en terrenys del Baró de Corbera i de Fidel Poal, situats a la carretera de Montcada, davant de l’Hostal del Fum, fora del nucli urbà i arran de la riera del Palau.

L'any 1877 s'inaugurava el nou escorxador que suplia l'antic del carrer Galileu prop del carrer Pare Llaurador. Aquest amb el temps es va transformar en la fàbrica de gasoses La Predilecta.

Interior de l'escorxador / AMAT


L'edifici tenia un total de 950 m2 amb naus separades per a la matança del diferent bestiar: oví, boví, porcí, i cavallí, a més de les instal·lacions de servei.

Tenia una quadra destinada al sacrifici del bestiar de llana d’uns 350 m2 amb banc de marbre i fusta; la dels porcs, de 260 m2  i les corts de 90 m2 amb 10 departaments. Hi havia un cobert per els carros i l’habitació del conserge.

El primer veterinari va ser Jacint Casanovas.


Trasllat dels porcs / proc. Rafel Aróztegui

L’any 1926 en plena activitat de l’escorxador varen sacrificar-se 1.281 vedells, 4.843 cabrits, 29.132 xais i 7.440 porcs.
Treballadors de l'escoxador / Carles Duran-AMAT

L’any 1957, davant la depauperació de l’escorxador, l’Ajuntament en sessió plenària del 4 de setembre  de 1957, aprovà la construcció d’un nou escorxador públic municipal, preveient ubicar-lo en el mateix clos del vell.

El projecte contemplava l’ocupació de 10.716 m2 i l’integraven 5 naus de matança i tots els serveis corresponents. Però aquest projecte no es va portar a terme, diluint-se amb el pas del temps, i les instal·lacions existents van anar deteriorant-se fins arribar a l’any 1982 en que després de varies pròrrogues la Generalitat de Catalunya sentencià el seu estat obsolet.
Lloc previst pel nou escorxador

La prevista manca d’aquest servei fa que l’any 1979 s’endegués un altre avantprojecte, refusant la seva instal·lació en el mateix lloc que el vell i buscant un altre indret idoni com era el triangle de 50.000 m2 que formen l’autopista, la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat i la riera del Palau, en terres de Can Guitart i en zona qualificada de camp urbanitzable segons el Pla General d’Ordenació. La seva situació era escaient com a punt geogràfic així com per la seva accessibilitat i el factor favorable dels vents dominants.

La seva construcció estaria supeditada a la prèvia constitució d’una societat de carnissers locals per bastir el nou escorxador, l’Ajuntament els oferia els terrenys esmentats gratuïtament. Aquesta solució s’eternitzà al no haver-hi acord entre els comerciants. Paral·lelament, al Vallès es plantejava la construcció d’un escorxador comarcal. Els municipis de Sabadell, Terrassa, Barberà del Vallès, Sant Quirze, etc., es reuniren  l’any 1980 i acordaren la seva construcció dins els terrenys de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa, tot i que en un principi s’havia acceptat fer-ho en els terrenys de Can Guitart.

Tots aquest projectes no es portaren a terme i l’escorxador s’acabà construint dins el terme de Sabadell.


El vell escorxador va ser enderrocat  per fer-hi una estació d’autobusos.


Fons Consultades:

Arxiu Històric de Terrassa. Foment., exp. 1596/1957

Arxiu Històric de Terrassa. Obres Públiques. Projectes no realitzats., exp. 9/76

RAGON, Baltasar, L’escorxador públic. El Dia 17 novembre 1927. p. 1

RAGON, Baltasar. La matança del porc. El Dia 11 març 1930. p. 1

ARIEL. El Matadero. Tarrasa Información. 16 novembre 1974, p.15

Arxiu Històrics de Terrassa. Acta del Ple del dia 16 novembre de 1874



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada