Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 25 de juliol de 2015

La plaça Didó i el solstici d’estiu

A tocar el carrer de la Rasa, l’any 1900 hi havia la fàbrica Sala Hermanos on, més endavant, Josep Amat va fer construir el Vapor Amat i hi ubicaria la seva fàbrica de tints i acabats l’Auxiliar Estambrera, conegut popularment com Cal Izard. L’any 1921 k’empresa va ampliar la sala de tints, encomanant a l’arquitecte Lluís Muncunill la quadra que, af inals de segle, seria coneguda com a Sala Muncunill.
Pati de "Cal Izard". AMAT
Amb la crisi del tèxtil del anys 70 l’empresa, coneguda aleshores com Catex va tancar les portes i l’Ajuntament es va fer càrrec de les instal·lacions, enderrocant part de la fàbrica, deixant en peu els tints, que es reconvertí en sala d’exposicions. L’edifici cantoner amb la Rasa i el carrer de Gaudí acabaria sent la seu de l’Institut de Teatre. La resta d’espai es va arranjar com a plaça deixant al bell mig l’antiga xemeneia escapçada com a remembrança del seu passat fabril. Aquesta xemeneia té una alçada de 10 metres amb una base quadrada d’aspecta monumental amb cantonades motllurades tant a la part superior com a la inferior.
Inauguració de la plaça. 1982 / Fotos Francino-AMAT
Descobriment de la placa 1982 / Fotos Francino-AMAT

La plaça / Jaume Valls-AMAT
Aquest espai es va inaugurar la Diada de Catalunya, el 10 de setembre de 1982 i se li assignà el nom de “Racó d’Ezequiel Vigués, conegut amb el sobrenom de Didó. L’alcalde Manuel Royes va descobrir una plaça que portava la inscripció “Racó dels titellaire Ezequiel Vigués Mauri. DIDÓ, 1880-1960. Terrassa 29-XII-1982. Un anys després per iniciativa de l’Institut del Teatre la placa es va canviar per unes rajoles amb la llegenda “Didó, Plaça Ezequiel Vigués. Institut del Teatre 1983”. La placa inclou un dibuix d¡un guinyol amb els seus titelles.
Ezequiel Vigués "Didó"
Ezequiel Vigués i Mauri  “Didó”. Terrassa 1880-Barcelona 1960. Va viure a Londres i a Paris, on cap el 1930 hi va obrir un teatre, Petit Moulin, dedicat a representacions de titelles. El 1931 va tornar a Catalunya i va adoptar el nom de Didó. Es va dedicar a voltar pels pobles catalans com a titellaire, juntament amb Teresa Riera. Aviat va aconseguir una gran popularitat i va ser reconegut pels artistes i intel·lectuals del moment. Se’l coneix com l’introductor del titella francès a Catalunya.
La plaça abans de construir les dependències de l'Ajuntament / Fotos Francino-AMAT
Inauguració de la remodelació de la plaça 1993 / Fotos Francino-AMAT
Després de l’enderroc de les naus situades al sud i l’edificació de loes noves oficines de l’Ajuntament, l’any 1993 es procedí a la remodelació i ampliació de la plaça, segons el projecte de l’arquitecte Francesc Bacardit, i es va inaugurar el 17 d’abril de 1993. Amb aquesta remodelació la plaça donava pas a les noves dependències de l’Ajuntament. També la plaça passà a ser coneguda com a plaça Didó a seques. A la nova inauguració es ca descobrir una làpida amb la inscripció següent: “L’alcalde de Terrassa ha inaugurat el dia d’avui les obres de remodelació i ampliació de la plaça dedicada al titellaire Ezequiel Vigués “Didó”. 17 d’abril de 1993”.
La nova plaça / AMAT
Com a curiositat, cal fer esmet a la senyalització metàl·lica al paviment de la plaça, que indica la silueta de l’ombra que fa la xemeneia a les nou del matí (hora solar) del solstici d’estiu.
L’arquitecte de la remodelació Francesc Bacardit, esposava en el projecte de remodelació: “Es planteja la recuperació de la xemeneia original. Davant les dificultats constructives d’una recuperació material, s’ha optat per una recuperació més subtil que consisteix en marcar sobre el paviment de la plaça mitjançant un perfil de metall encastat, el perímetre de l’obra que la xemeneia llançaria sobre el terra en el solstici d’estiu a les 9 del matí.
L'ombra projectada sobre les guies / Foto Marc Ferrer
Aquesta senyalització havia quedat oblidada i molts terrassencs no en tenien coneixement. Durant el solstici d’estiu de l’any 2015 el historiador Marc Ferrer i l’autor d’aquest blog, volgueren constatar la realitat d’aquest fet fen un treball de camp. A les 9 del matí, estàvem els dos al peu de la xemeneia i vàrem constatar que l’ombra estava desplaçada uns quans metres a l’esquerra. Vam calcular quan tardaria en posar-se sobre les senyalitzacions metàl·liques i el resultat va ser que es pruiria a les 11 de matí. Això ens va obrir els ulls de què quan s’afirmava que que succeiria a les 9 del marí, en realitat es referia a l’hora solar. A les 11’12 es va poder comprovar que així era; l’ombra de la xemeneia quadrava amb les guies metàl·liques. No en tota la seva extensió ja que els autor d’aquest muntatge varen completar-la en la seva extenció original.

Fonts consultades:

Ajuntament de Terrassa. Projecte bàsic d’execució remodelació plaça Didó. Exp, d’Obres Públiques 13/ 92 (1). Arxiu Històric Comarcal de Terrassa
MARIN GARCIA, Olga; LIMIÑANA FERNANDEZ, Cristina. Masia Freixa, Sala Muncunill. estudi històric i analisi comparatiu. UPC 2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada