Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dilluns, 4 de juny del 2012

La setmana tràgica a Terrassa


A Terrassa l'estiu del 1909 quan encara bategaven els records de la guerra de Cuba i les vagues de l'any 1902, el govern de Madrid va ordenar la mobilització de reservistes per lluitar a la guerra del Marroc. El fet que l'embarcada de les lleves es concentrés al port de Barcelona va provocar  el moviment dels barcelonins contra la mobilització de mossos, produint-se manifestacions populars i vagues contra la guerra. La situació s'agreujà quant grups dispersos generaren una autèntica revolta amb l'incendi de temples i convents, fent front a les tropes regulars amb barricades als carrers.
Altres poblacions es van veure arrastrades pels esdeveniments de Barcelona.

Terrassa va viure un preludi de situació tensa a mitjans del mes de juliol: el dia 21 va tenir lloc a la ciutat un gran acte que va reunir els principals polítics esquerrans de Catalunya, aconseguint per primera vegada l'acostament de socialistes i anarquistes. La declaració consensual coneguda per "moció de Terrassa" anava adreçada contra la burgesia i la guerra del Marroc. L'endemà  la ciutat celebrava la festa cívica del 22 de juliol en memòria dels fet de l'any 1872 amb l'adhesió a la mateixa de l'Ajuntament i els republicans, mentre els partits conservadors mostraven el seu rebuig.
El foc d'encenalls es va encendre el diumenge 25, diada de Sant Jaume quan un grup de joves assabentats dels aldarull de Barcelona van presentar-se a les sales de ball, casinos cinemes i bars induint el seu tancament per afegir-se a la protesta contra la guerra.
El dilluns 26 els piquets s'endinsaren dins les fàbriques obligant a aturar la producció. A la tarda la ciutat estava submisa en una vaga general.
Davant dràstica situació, el capità general de Catalunya declarava l'estat siti i desplaçava a Terrassa un escamot de tropes a les ordres del tinent coronel Alfredo Valero, mentre un grup de radicals cremaven els ponts de la via del tren de les rieres del Palau i de les Arenes parant el trànsit ferroviari, així com el tall de  les línies telefòniques i telegràfiques. També obligaren als guardes de consums a abandonar els burots procedint a la crema d'algunes d'aquestes oficines.
L'endemà després d'assaltar l'estació del tren, en el punt del camí del Pla de l'Ametllera prop els pas a nivell i així com també en el de Can Boada, es desenvolupar una batalla campal entre els revoltats i la Guardia Civil, amb el balanç favorable a aquest últims i amb varis ferits de bales en el grup dels primers.

Noticia a la premsa Terrassenca


A la tarda hi hagué una crida per fer una gran manifestació de protesta davant la casa de la vila. Els manifestants després de recorre els carrers cèntrics, amb pancartes blanques on es llegia "abaix les armes" i cridant aquesta consigna, baixaren pel carrer Sant Pere i arribats a la part més estreta es trobaren, a la Font Trobada, amb un escamot de soldats arrenglerats amb una filera dreta i una altre de genoll a terra en posició de disparar. El moment era tens, els primers manifestants quedaren paralitzats mentre que la cua empenyia sense sabé que passava al davant. Un crit malsonant d'una part o un gallet tremolós de l'altre podia desencadenar una tragèdia. Es deixaren sentir dos tocs d'atenció militars que encara portaren més confusió i angoixa a la multitut. La ferma presència de l'alcalde Josep Rigol al bell mig de la placeta demanant calma i serenitat va evitar el possible enfrontament tot pregant al comandant Torrente, cap de la Zona Militar la retirada de l'escamot fent-se responsable i garantint l'ordre públic.
Els soldats es retiraren a la casa de la vila i els manifestants pogueren arribar fins al raval on una comissió entregà un document amb els motius de la protesta per tot seguit dissoldre ordenadament la manifestació.
Durant tota la resta de la setmana la ciutat quedà a mercè dels soldats i del Somatent quedant establert el toc de queda a partir de les nou del vespre, fins el diumenge següent que és reprengueren les activitats lúdiques i l'endemà dilluns les laborals.

El de Terrassa fou un cas atípic si el comparem amb altres poblacions com Sabadell on la virulència fou extrema. Els terrassencs s'atansaven als turons proper a la Terrassa per contemplar les fumeres de la veïna ciutat on cremaven temples, convents i altres edificis.

Fonts consultades:
Ajuntament de Terrassa. Llibre d'actes de Ple núm. 35. fol. 217
OLLER, Joan Manuel. Nuestra semana trágica fue menos violenta. Diario de Terrassa, 19 març
1988
PERALTA. Miquel. La semana trágica. Diario de Terrassa, 24 juliol 1980
                                                              Diario de Terrassa, 26 juliol 1980
                                                              Diario de Terrassa, 25 agost 1980
PUY, Josep. Semana trágica. Diario de Terrassa, 19 agost 1980
RAGÖN, Baltasar. Coses de Terrassa Viscudes. Terrassa.
Comarca del Vallès. Los Pasados sucesos. 2 agost 1909. pàg. 1 i 2

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada