Les campanes es van començar a
col·locar en els edificis cristians a partir del segle VIII. Era un element per
al reclam de la feligresia.
L’església parroquial de Sant Pere té
la singularitat de tenir dos campanars de cadireta; un a la façana principal
del segle XII i un altre de més modern prop del transsepte. Ambdós de dos arcs
o ulls. Les primeres campanes es devien col·locar probablement l’any 1112.
La primera notícia
documentada de les antigues campanes és de l’any 1614, amb motiu de la disputa
existent entre la part forana de Terrassa i els parroquians de la nova església
parroquial del Sant Esperit, arran de la propietat de les campanes, retaules,
llibres, orgues i altres adreços. Només feia tretze anys que el bisbe de
Barcelona, Alonso de Coloma, havia decretat el trasllat de la parroquialitat de Sant Pere a la
nova església del Sant Esperit de la vila de Terrassa. Per aquest motiu els parroquians
del Sant Esperit reclamaven la propietat de les peces esmentades. Finalment
s’arribà a una concòrdia restant dites propietats al consell parroquial de la
part forana, administrades per un vicari que depenia del Sant Esperit. En
aquest cas el nomenat fou mossèn Joan Arnella.
Una de les darreres obres que portà a terme Mn. Joan Arnella
va ser la de proveir el campanar de dues campanes noves i grosses. Les que hi
havia estaven sensiblement desmillorades. La construcció de les campanes fou un
gran esdeveniment ja que els treballs de fosa eren fets al peu mateix de
l’església.
 |
| Els campanars de S. Pere amb les campanes del segle XVII / Fons Ragon/AMAT |
Un any després davant el fet que la campana grossa estava
trencada es va decidir, també, fer-ne una de nova, i se’n va encarregar la construcció
al courer borgonyó Simó Lasura. La campana pesava 700 quilos, aproximadament.
Fou beneïda el 15 de desembre del 1628
per Mn. Joan Arnella. La campana portava la inscripció següent: “Laudate
Deum in cimbalis lordis bene sonatibus quia Christum natus est nobis ho die
fuit benedictus hoc simbalum in honoren apostolorum Petri et Pauli sosium veroi
un honorem Beate Maria Virginis et Sancti Joanis Bptiste per me Joannem Arnella
anno salutatis 1628. Essent consellers
Gabriel Mançans i Batista Bunubyà y pbrés Geronim Fonollet u Joan
Montllor, de la Iglésia
parroquial de St. Pere de Terrassa in loco codem in quo antiquitum Egarensis
Sedes erat constructa anno 464; et benedictum fuit dessima quinta mensis
desembris anno et supra”. Per tant, la campana portava el nom de Sant Pere
i Sant Pau.
La campana de l’església
de Santa Maria del conjunt de Sant Pere va ser fosa l’any 1723 pel mestre Pio
Cerva, mestre courer de Girona, quan era vicari Jaume Ubach. Conserva les nanses a la part superior.
 |
| La campana en el frontal del campanar La campana dins el campanar |
 |
| Els campanars sense les campanes /fonts Ragon-AMAT |
El juliol del 1936, amb
l’esclat de la Guerra Civil
 |
| La campana de Santa Maria enbocallada / Fons Ragon-AMAT |
 |
| Manuscrit de Matilde Capella / proc. Montse Dalmases |
El 4 de setembre del 1939 la campana de
Santa Maria es va treure del seu lloc i es va col·locar a la façana de Sant
Pere, a l’espera de noves campanes que van arribar l’any 1941.
 |
| Benedicció de les noves campanes 1941 / Fons Ragon-AMAT |
L’acte va estar amenitzat per la banda
municipal de música.
 |
| Benedicció d'una nova campana 2006/ Ramon Navarro-Diari Terrassa |
Fonts consultades:
Diari de Terrassa. 22 de gener de 2006.
FERRAN, Domènec. Ecclesiae Egarenses. Caixa de
Terrassa i Lunwerg. Terrassa, 2009.
CARDÚS, Salvador. Joan Arnella. Grandeses i
antiguitats d’Egara – Terrassa, 1973.
RAGÓN, Baltasar. Terrassa 1936-1939. Tres anys difícils de guerra civil. Patronat de
la Fundació Soler
i Palet: Terrassa, 1972.
Manuscrit de Matilde Capella. Procedència
Montserrat Dalmases
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada